Objetivos

2n TRIMESTRE                   BLOC 2: LA CÈL·LULA

 

Objectius

(en negreta: objectius comuns;

els demés: objectius específics)

 

Unitat 6: L’estudi de la cèl·lula. La teoria cel·lular

 

  1. Saber qui va fer, com i quan, les primeres observacions de cèl·lules.
  2. Saber qui va ser el primer en fer descripcions d’organismes unicel·lulars.
  3. Conèixer a grans trets la vida i els invents dels científics anteriors i destacar les principals aportacions que van fer en el camp de la microscopia òptica i de la citologia. (Font d’informació: http://www.xtec.cat/~jgurrera/index.htm
  4. Saber quins científics van proposar la teoria cel·lular, i quan la van formular.
  5. Conèixer i explicar a grans trets els passos que cal seguir (i en l’ordre correcte) per fer una preparació microscòpica.
  6. Saber quines són les lents (nom i localització) que podem trobar-nos en un microscopi òptic tradicional.
  7. Saber explicar què és el poder de resolució d’un microscopi òptic i quin és, en concret, el valor del poder de resolució d’un aparell com els que utilitzem en el laboratori de l’IES.
  8. Saber explicar quines són les avantatges que ens pot brindar el treball amb microscopis electrònics, en front dels òptics, pel que fa a:

-          Poder de resolució

-          Nombre d’augments

-          Nitidesa i claredat de les imatges

  1. Saber quin tipus de microscopi triaries i per què per fer una observació tridimensional de, per exemple, una estructura de la cèl·lula.
  2. Conèixer el significat precís (i a qui és deguda) de la frase llatina: “Omnis cellula e cellula”.
  3. Conèixer la formulació actual de la teoria cel·lular i saber comentar-la de manera raonada.
  4. En 1861, Bruke va completar la teoria cel·lular. Saber explicar quina va ser la seva aportació principal a la teoria.
  5. Saber diferenciar amb precisió l’organització procariota de la eucariota, pel que fa a:

-          Localització del material genètic

-          Citoplasma i estructures citoplasmàtiques

-          Organismes que presenten cada classe d’organització

  1. Pel que fa a l’organització eucariota, hi ha diferències molt remarcables entre la cèl·lula eucariota animal i la vegetal. Conèixer, i saber explicar-les, al menys tres diferències significatives (referents a la membrana, el citoplasma i el nucli) que puguin ajudar-nos a diferenciar unes de les altres si fem observacions d’aquests dos tipus de cèl·lules amb el microscopi.
  2.  Ser capaç d’identificar (esquemàticament o en fotomicrografies) les principals classes de teixits animals, i els tipus principals dins de cada classe. Saber quines són les funcions més destacables de cada tipus i conèixer al menys un exemple d’òrgan on es pugui trobar cada tipus de teixit.

 

Unitats 7-8: Embolcalls cel·lulars

 

1. Quan es parla de membranes cel·lulars sol destacar-se el fet de que es tracta d’estructures fluïdes, dinàmiques i asimètriques. Saber explicar què vol dir això.
2. Saber explicar com es relacionen les anteriors propietats amb el model de mosaic fluid de Nicholson.

3. Saber identificar i descriure’n en imatges (de microscopi electrònic) l’ultraestructura de la membrana plasmàtica.

4. Saber explicar què es vol dir exactament quan es parla de la membrana plasmàtica com d’una “bicapa lipoproteica”. I quan es parla d’una “membrana unitària”?

5. Saber identificar i nombrar amb precisió els diferents components moleculars de la membrana plasmàtica (esquema de l’infraestructura).

6. Saber quins són els principals lípids de membrana i com es troben disposats.

7. Saber on es troba i quina és la funció concreta del colesterol present a les membranes cel·lulars.

8. Conèixer i descriure breument els tipus de moviments que poden experimentar els lípids de membrana.

9. Saber si és o no possible el moviment de les proteïnes de membrana i, en cas afirmatiu, com ho fan.

10. Saber diferenciar i explicar, en línies generals, els mecanismes de transport (actiu i passiu) que fan possible el pas de ions i petites molècules a través de les membranes.

11. Saber explicar com són transportades les macromolècules a través de les membranes.

12. Conèixer el procés d’incorporació de macromolècules i altres partícules (microorganismes, etc.) per mitjà d’endocitosi i la regeneració de membranes per exocitosi.

13. Conèixer les principals especialitzacions o modificacions que poden presentar les membranes, diferenciar-les entre elles i citar algun exemple.

14. Saber quins tipus d’unions, i com s’anomenen, fan possible el contacte entre cèl·lules. Saber diferenciar-les entre sí.

15. Distingir entre: desmosomes, puntejadures i plasmodesmes.

16. Saber què és, i saber descriure, el glicocàlix: composició general i estructura. Conèixer les dues o tres funcions més destacables.

17. Saber què és, i saber descriure, la paret cel·lular: composició general i estructura. Conèixer les dues o tres funcions més destacables.

18. Conèixer les principals modificacions de la paret cel·lular secundària i algun exemple de cada cas.



Unitats 7-8: El citoplasma
  1.  

    1. Saber explicar les diferències fonamental entre citoplasma, citosol i citoesquelet.
    2. Saber descriure (química i estructuralment) el citosol, i destacar les funcions principals d’aquesta part de la cèl·lula, especialment les relacionades amb el metabolisme intermediari. Saber amb precisió què és el metabolisme intermediari.
    3. Saber a què ens referim quan parlem del citoesquelet de la cèl·lula.
    4. Conèixer les funcions principals del citoesquelet.
    5. Saber diferenciar els microtúbuls, els microfilaments i els filament intermedis, i saber quin (o quins) d’aquestes estructures es relacionen directament amb la contracció de les cèl·lules musculars. I amb el desplaçament de les cèl·lules?
    6. Saber les principals diferències entre els cilis i els flagels.
    7. Saber quins orgànuls del citoplasma estan limitats per membranes i quina posició aproximada ocupen dins la cèl·lula.
    8. Saber què és el reticle endoplasmàtic i conèixer amb precisió les funcions principals del mateix.
    9. Saber diferenciar el RER del REL, tant des de el punt de vista de la seva estructura, com des de el punt de vista funcional. Saber també quina és la relació entre ambdues estructures.
    10. Conèixer l’estructura general de l’aparell de Golgi, així com les funcions que tenen lloc en aquesta estructura.
    11. Saber diferenciar els lisosomes primaris dels secundaris, així com la relació que existeix entre ells. Saber destacar alguns tipus de cèl·lules en les que abunden aquests tipus d’orgànuls.
    12. Saber què són els vacuols, en quines cèl·lules els hi podem trobar i quines funcions poden portar a terme.
    13. Saber quins orgànuls o parts de la cèl·lula estan envoltats per una doble membrana.
    14.  Saber descriure l’estructura (ultraestructura) dels mitocondris.
    15. Saber quina és la funció principal del mitocondris i en què consisteix (en línies generals).
    16. Saber descriure l’estructura (ultraestructura) dels cloroplasts.
    17. Saber diferenciar els cloroplasts d’altres tipus de plasts (cromo, leuco i amiloplasts).
    18. Saber quina és la funció principal del cloroplasts i en què consisteix (en línies generals). Distingir amb claredat la funció específica de l’estroma i dels tilacoids.
    19. Ser capaç d’identificar tots els orgànuls anteriors en imatges fetes amb microscopi electrònic (poden servir de referència les imatges que apareixen en el capítol corresponent del llibre de text).
    20. Saber respondre qüestions tipus PAU, com les que poden trobar-se en: http://www.orico.es.tl/Citoplasma-PAU.htm

     

     

     

     

    Unitat 8. Nucli. Cicle cel·lular. Mitosi.

    1.- Definir el nucli cel·lular.

    2.- Diferenciar i caracteritzar les dues morfologies i estats fisiològics que pot presentar el nucli al llarg de la vida (o cicle) d’una cèl·lula: nucli interfàsic i nucli mitòtic.

    3.- Reconèixer en imatges (fotografies o dibuixos esquemàtics) el nucli interfàsic típic, identificant-hi l’estructura dels diferents components que el caracteritzen.

    4.- Saber què és la cromatina, quins tipus d’estructura (o graus d’empaquetament) pot presentar i quines funcions té en la cèl·lula (diferenciant els diferents tipus de cromatina que podem trobar en éssers vius superiors).

    5.- Definir les estructures que s’anomenen cromosomes. Explicar la relació d’aquests amb les anomenades cromàtides germanes.

    6.- Diferenciar i definir (conceptual i esquemàticament) les parts d’un cromosoma metafàsic. Conèixer amb precisió la funció (o funcions) de cadascuna de les parts.

    7.- Conèixer el concepte de cromosomes homòlegs, i saber diferenciar, en funció de la dotació cromosòmica de les cèl·lules, entre cèl·lules haploides i cèl·lules diploides.

    8.- Saber què s’entén per cicle cel·lular. (ref. http://www.cellsalive.com/cell_cycle.htm)

    9.- Saber les raons per les quals diem que durant l’ interfase “hi ha una gran activitat bioquímica en la cèl·lula”. De quin tipus d’activitat es tracta i quina és la finalitat d’aquesta activitat?

    10.- Descriure detalladament els successos que tenen lloc durant la mitosi en les diferents fases del procés. (ref. http://www.cellsalive.com/mitosis.htm)

    11.- Ser capaç d’entendre i d’explicar esquemes com els de les pàgines 132 i 133 del llibre (mitosi, cromosomes durant la mitosi).

    12.- Ser capaç de respondre a qüestions com les que es plantegen a les activitats de les pàgines 134 (4 i 5) i 135 (6, 7 i 8 del llibre).

    13.- Saber descriure raonadament la pràctica (procediment) per a poder observar amb el microscopi òptic cèl·lules en divisió mitòtica.

    14.- Relacionar i diferenciar amb claredat, encara que sigui en línies generals, els processos de mitosi i meiosi: conceptes, en quina classe de cèl·lules té lloc cadascú d’aquests processos, quines característiques presenten les cèl·lules resultants de cada procés, quina és la finalitat o significat biològic de cadascú dels processos.

    15.- Saber respondre preguntes tipus PAU, como les proposades a la carpeta Nucli PAU (v. http://www.orico.es.tl/Nucli-PAU.htm)

Hoy había 5 visitantes (8 clics a subpáginas)